Entradas

Els cargols respiren?

Imagen
Després de passar alguns dies amb els cargols, i d'observar-los, em va sorgir la pregunta, els cargols respiren? I com ho fan? Així que vaig buscar informació sobre aquest dubte que em rondava pel cap. De la mateixa forma que nosaltres respirem i els altres animals, els cargols podem assegurar que també respiren, encara que no de la mateixa forma. Els seus petits i delicats cossos també necessiten extreure l'oxigen de l'aire per poder sobreviure, però, com respiren? Els cargols al ser de la família dels mol·luscs anomenats pulmonats almenys tenen un pulmó per el qual poden respirar i obtenir oxigen. Però, els cargols tenen dues maneres d'atrapar l'aire: A través de la via cutànea : La pell del cargol està preparada per absorbir aire. Quan el cargol està forma de la seva closca pot adquirir aire a través de la seva pell al descobert, i pot arribar a aconseguir un 80% de l'oxigen que necessita. I l'altra manera per on poden respirar és a través de la ...

Reforma de la casa

Després de buscar informació sobre l'habitat dels cargols, els he posat una mica de terra humida i unes canyetes per a que es puguin moure millor per l’espai, i no només per les parets. Més tard, també els he posat unes pedretes que guarden molt bé la humitat, perquè als cargols no els agrada l’escalfor. Sembla que els agradat el seva nova llar, perquè han pujat per les canyes. Elsa.            

Els primers dies...

Imagen
La informació que tenia sobre els cargols era que amb el sol s’amaguen i surten quan plou. També que s’utilitzen per cuinar i que són bons aliments. Per saber més coses sobre la vida dels cargols he buscat informació per internet. M’he començat a fer preguntes, com per exemple, què mengen, com viuen, com es reprodueixen, quin és el seu habitat, etc. He descobert que, quan són adults,  tenen la closca de color marronós amb franges més fosques, i quan són petits són transparents. Això m’ha sobtat perquè pensava que eren marrons com quan són adults. Els cargols poden viure uns 4 o 5 anys aproximadament.  S’alimenten de fulles tendres i sucoses, especialment quan estan humides per la pluja o la rosada nocturna, enciam, tomàquet, pastanaga i fruites. He provat a donar-los patata per saber si els agradava, la qual els ha costat una mica, però se l’han menjada. Fent referència a com es reprodueixen, els cargols són hermafrodites, tenen dos sexes, cal que s’aparelli ...
Imagen
He volgut compartir aquesta imatge en el blog perquè en el moment exacte en que vaig captar la imatge vaig quedar bocabadada. Com que ja sabia que els agradaven molt els tomàquets, perquè ho vam comprovar el primer dia al laboratori, vaig decidir posar-ne algún de tamany considerable, per tal que poguessin menjar més. Però, el que no em vaig esperar va ser que se'ls mengessin en tant poc temps! Inmediatament van començar a moure la boca i a mastegar amb les seves minúscules dents. Tant ràpid que en menys d'un minut, gairebé se l'havien menjat tot. Tanmateix, el que més em va sobtar va ser que la part del tomàquet que més els agrada és la de dins. A la imatge es pot veure el gran forat que un dels cargols ha deixat, tot deixant únicament la part de fora.      Jessica, 4 d'abril            
Imagen
Després d'uns dies amb els cargols, ha arribat el moment de netejar el seu espai, ja que al haver ingerit tants aliments, han generat molt residus. He observat la caca que fan aquests petits animalons, i m'ha sobtat molt perquè és molt prima i llarga, i jo pensaba que serien boletes petites. No és doncs això el que més m'ha impactat, sinó que el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el lloc on tenen l'orifici. Fins ara sempre havia pensat que el tenien a la part inferior, però en realitat estava equivocada, ja que el tenen a la part superior del seu cos, concretament a la part del cap. Vaig decidir-me a buscar informació per internet, i vaig caure en el compte que aquest sistema té molta lógica, ja que si els cargols tinguessin aquest forat a dins de la closca, mai podríen sortir les defecacions, i per tant no tindrien possibilitat d'expulsar-les. És per aquest motiu que tenen un petit conducte a la part superior del cos, que els permet expulsar la a l...
Imagen
 Avui, mentre netejava el seu espai, els he deixat lliures, per tal que es poguessin moure amb llibertat. Mentrestant els he introduit un nou aliment, en aquest cas ha estat la poma, ja que vaig llegar que menjàven molta fruita, però fins ara no els havia posat cap.   Penso que els va agradar molt, de fet a les imatges es veu molt clarament, i vaig decidir posar-los més.        Un altre aspecte que he observat ha estat la reacció envers l'aigua. Aquell dia estaven ficats a dins de la closca, i no hi havia manera que sortissin, encara que els hagúés posat el menjar. Vaig recordar que al laboratori, un dels petits experiments que haviem probat a fer, va ser la de tirar-li aigua per sobre, per veure com reaccionaven, i en rebre aquesta sensació de fredor, el cargol va sortir de la closca. Vaig probar a fer el mateix, i els vaig posar una mica d'aigua, i no van trigar gaire en treure el cap. Sandra, 22 d'abril    

Primer dia amb els nostres cargols!

JA SÓN A CASA! Com ja sabeu, fa uns dies em vaig portar a casa meva els cargols, per tant conviuré amb ells durant uns dies. Per tal de crear un espai adequat a les seves caracteristiques i necessitats, he buscat informació a internet respecte a les seves curiositats, des de la seva alimentacuó, fins a allò que necessiten per viure. La primera qüestió que em vaig plantejar va ser "com deuria ser l'espai idoni per tal de garantir el seu benestar?". Basant-me en el que vaig trobar, en primer lloc vaig tenir en compte que no els hi donés directament la llum solar, ja que podia ser perjudicial per a ells. És ideal que estiguin en un ambient humit, que els permeti un bon desenvolupament, per aquest motiu els vaig posar a una part més freda de la casa. En segon lloc necessiten aigua i aliment, per tant vaig informar-me sobre allò que mengen i posteriorment vaig anar a la nevera per veure si amb el que tenia era suficient. Els vaig posar enciam, tomàquet i pastanaga, ja q...